galetes, pastissos, cupcakes...

... quantes coses prepararia en qualsevol d'aquestes cuines. Si algun dia puc comprar una casa antiga, amb història, amb encant, per a poder reformar, tinc molt clar que començaria per la cuina, seria una cuina gran i amb molta llum, que tingues una illa central i molt espai per treballar. També tindria una gran taula de fusta amb moltes cadires, tolix, thonet, eames, o una de cada, tot combinant acabats, materials i colors... i també hi hauria una paret de pissarra per poder escriure, dibuixar, fer llistes... Seria un punt de reunió de tota la familia i els amics, segurament estaria oberta al menjador i a la sala d'estar, potser amb dues grans portes correderes per poder-la tancar en moment concrets. I allà cuinaria, cuinaria moltes coses, pastissos, cupcakes, galetes, coques, pizzes, pans, pasta, carns i peixos,  m'encanten les cuines i el que representen!!

i es que no només de bodas viu el blog.

shoes that inspire me....

...sona la música i apareix la núvia del braç del seu pare, està molt guapa i radiant, somriu feliç i nerviosa tot observant al seu pas tota la gent reunida que l'espera impacient. Porta un vestit gairebé blanc, senzill, afavoridor i bonic, molt bonic, és perfecte per a ella, la faldilla té una caiguda fantàstica, vaporos com ella sempre deia que el volia i de sobte....per sota la faldilla hi ha quelcom que trenca l'armonia del color gairebé blanc del vestit. Les sabates No són blanques, són... 

i poden ser de tots els colors, verdes, grogues, vermelles, blaves, violetes... 

It's like rain on your wedding day,

And isn't it ironic... don't you think?

i és això el que va pensar Alanis Morisette i que aquesta pluja de la tarda m'ha fet pensar a mi. Serà per que el meu dia B és gairebé d'aquí un any i també ho celebrem per la tarda?

i és que en aquests gairebé dos mesos que portem de preparatius he après una cosa, podem preveure-ho gairebé tot excepte el temps que ens farà. Això si, sempre hem de tenir un pla B (i mai més encertat) prepara't.

Ja tenim figuretes!!!

És una idea trobada per internet... si més no graciosa...

sempre hi ha una primera vegada

ja fa molt que segueixo diferents blogs, i sovint havia pensat en escriure'n un però sempre pensava en si tindria temps per actualitzar-lo, en quin nom li posaria (no en trobava cap que hem fes el pes, seré molt exigent?) i just avui que falta un any per que hem casi amb O, m'ha sorprès enviant-me un mail amb el nostre blog, un blog que comença pensant en la boda i que ja veurem com anirà seguint, dia a dia i mica en mica...